Segons l’Estatut la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en la promoció del turisme i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat.
La Llei de Turisme emplaça, al seu torn, les administracions turístiques catalanes perquè desenvolupin nous productes, activitats i àmbits d’interès turístic i potenciïn la qualitat i la vitalitat de les destinacions, les denominacions i les marques turístiques i la potenciació dels recursos turístics de Catalunya .

Els antecedents immediats d’equipaments turístics al servei del visitant el trobem en el Decret 94/1994, de 22 de març, de creació de la xarxa d’oficines de turisme de Catalunya. En el seu preàmbul afirma que el gran nombre d’oficines de turisme existents a Catalunya, així com el creixent interès de les diferents administracions per a la creació de nous punts d’informació turística arreu del país fan necessària, a fi de potenciar la imatge de la Catalunya turística, la regulació d’uns serveis mínims i d’unes activitats homogeneïtzades i la seva identificació mitjançant una placa oficial que les distingeixi com a activitat turística registrada.
La integració en xarxa d’aquest equipaments i instal•lacions, sens perjudici de les característiques que li són pròpies a cadascun dels equipaments i de la seva titularitat -pública o privada-, es l’objectiu principal del Decret, estructurant-ne la seva regulació, serveis a prestar i implantació tant material com funcional, constituint la present regulació el marc normatiu bàsic per a la prestació dels serveis IDAT.
Hi haurà Centres d’Acollida Turística (CAT), que s’agruparan a la XCATC (Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya), destinats a la informació, promoció i comercialització de productes i hauran de ser econòmicament autosuficients amb els rendiments procedents dels béns i dels drets propis o que tingui adscrits, els ingressos derivats de l’exercici de la seva activitat i les subvencions, els ajuts, les aportacions voluntàries, els llegats i les donacions que puguin rebre de la Generalitat de Catalunya o d’altres ens o entitats públiques o privades.
.
- Creieu que convé regular aquest àmbit o seria més interessant destinar els diners en d’altres aspectes?

Volem sentir la vostra opinió i, en cas que vulgueu ampliar la informació, us farem arribar tot el document sencer.

La Figueres turística és equiperable al que serà la Figueres de l’Alta Velocitat… una parada puntual en una àmplia xarxa. Si aquesta és la nostra realitat cal que intentem tots junts (públics i privats) optimitzar aquesta realitat pel bé de la nostra societat, dels nostres ciutadans. La gran preocupació són els usos del castell però… si generem un recurs i després no el difonem entre els nostres mercats emissors… si no disposem d’un catàleg professional de presentació de la destinació, si no creem una oferta global i una segmentació de la nostra oferta i del nostre turisme, si no comencem per aquí difícilment podrem trencar aquesta realitat.

Catalunya és la primera comunitat autònoma en recepció de turisme estranger però dia a dia anirem aconseguint perdre també aquest liderat. Tant les vies d’accés al nostre país com aquelles que generen la mobilitat interna presenten una imatge del tot inacceptable i inexplicable, especialment a l’Alt Empordà.

L’autopista Ap-7, de dos carrils per sentit… quina gran carretera que no gens barata ens connecta amb Europa i viceversa! és una font de delinqüència on cents de turistes i famílies s’hi “deixen”, forçosament, passaports, documentació i diners només arribar. BENVINGUTS.

Les carreteres, nacionals o comarcals, esdevenen un evocador incontrolat així com el que segurament és el prostíbul a l’aire lliure més gran d’Europa, fins i tot per davant d’Holanda on almenys ho tenen legalitzat. A més a més de les moltes cases amigues de les empreses de neon que els acompanyen des de que travessen la frontera. Les famílies, procedents d’arreu d’Europa deuen posar els nens a dormir per no haver d’explicar aquesta vergonyosa imatge.

Prostitució, deixalles, delinqüència i mala senyalització donen la benvinguda a un dels principals motors econòmics de Catalunya i, particularment, de l’Alt Empordà. Si l’administració i autoritats no hi posen remei el sector de d’Hostaleria n’anirà patint les conseqüències any rere any fins que, com sempre, ja sigui massa tard. Possiblement la primera acció podria ser ampliar aquests cartells que posen GRÀCIES en diferents idiomes, s’ho mereixen.